|
|
|
Els Joves...
Un dia la meva mare m’explicava la conversa que va tenir amb una noia de 16 anys.
La situació era la següent: la meva mare passejava al meu pare que anava en cadira de rodes en els jardins davant
la Residència Albada de Sabadell i va coincidir amb aquesta noia. La noia, la qual desconec el nom, passejava a una
senyora, també en cadira de rodes.
La meva mare i la noia (suposem que es diu "N") van començar a parlar. N explicava que
treballava en un centre en el que van persones que pateixen Síndrome de Down i explicava que és molt enriquidor a
nivell personal, doncs li havien ensenyat, des de les seves mirades, molta humanitat. N també es dedicava en
les seves estones d’oci a acompanyar persones grans i que estan soles, a fer-les companyia, a treure-les en cadira de rodes a
passejar per l’exterior,... N relatava les coses que li passen i que sent i de lo valuós que era per ella.
Fins i tot en alguna ocasió ha hagut de defensar davant alguna noia del seu entorn la superioritat del suposadament
"inferior", fins al punt de trencar relacions amb alguna que es feia passar per amiga.
El relat seguia i la conversa entre la meva mare i jo, va girar cap a:
...que si "avui en dia això no es sol veure...",
...que si "deu ser un cas aïllat el que una noia jove tingui tanta humanitat...",
...que si "només a la premsa es parla de lo negatiu dels joves..."
etc., etc.
Malauradament, penso que varem donar en el clau. Que un/a jove tingui molta sensibilitat vers les necessitats dels
demés, que un/a jove ocupi part del seu temps, sigui com a lleure o professionalment a tractar persones amb dificultats i
amb moltes carències i en sàpiga trobar un "profit" a nivell emocional podent així enriquir-se
personalment, entre moltes altres coses, malauradament no és noticia.
Sembla que els/les joves només siguin éssers frívols, sense esperances, egoistes, problemàtics, fins i
tot patològics. Sembla que d’allò que no se’n parla, no existeixi.
Però no és cert.
Cal que remarquem especialment tot allò que es positiu, bo, saludable, d’aquesta manera li donem un espai, creem una imatge
de joves que aporten coses bones. Òbviament que no podem amagar que hi ha fets aberrants i que s’han de fer públics,
però no podem permetre que els/les joves només siguin noticia per fets lamentables.
|
